Ja es va qualificar com a molt dolenta pel futbol femení a Esparreguera la notícia de la marxa d’en Manuel Herrero.
Ara vull insistir-hi i argumentar-ho.
La sortida d’en Manuel provoca l’intent de creació d’un nou projecte de futbol femení fora del Centre, bé sigui formant un club nou, bé sigui incorporant-se a l’altre club de la Vila, l’ Athletic Club, com sembla que s’està intentant.
Això provocarà diverses situacions:
Que unes jugadores marxin i unes altres quedin
Que unes jugadores puguin marxar lliures de fitxa
Que altres tinguin fitxa en vigor i no puguin marxar
I altres diverses més que tindran com a resultat el mateix problema: DIVISIÓ DEL GRUP.
Sempre he cregut (i ho he demostrat) que s’ha d’intentar sumar (encara que sigui poquet) i en el pitjor dels casos no restar, però del que parlem ja no és de restar, és de dividir.
I aquí és on ve el pitjor, en síntesi: Esparreguera NO TÉ el capital humà femení practicant de futbol suficient com per tenir dos equips simultàniament.
Dubtosament la nostra Vila té el potencial suficient per mantenir dos equips masculins (ambdós sèniors de futbol 11 de la Vila estan en la darrera divisió possible i, si voleu, mireu la classificació dels respectius juvenils per veure a què s’està referint aquesta reflexió), però en referència al futbol femení de ben segur que no hi ha per mantenir dos equips.
Resultat final? com allò dels judicis de Salomó, la meitat de la criatura per cada banda, o sigui, criatura morta.
Crec que el club i Manuel haurien de vetllar per a què això no succeeixi i cercar una solució de compromís que no aboqui a posar en risc de desaparició imminent el futbol femení pur. Estic segur que en Manuel Herrero és el darrer que voldria. Estic segur que el club tampoc no ho vol. Trobem una fórmula, encara que només sigui per a evitar conflictes a les noies.
Salut i rapidesa, que això s’acaba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada