Va ser un començament difícil.
Les nostres han hagut de superar la deserció de dues jugadores que, a només 4 dies del començament de la lliga, ens abandonaven per anar a jugar a la EFO-87, (com a producte d’una fosca maniobra del seu 2n. entrenador), traint a les seves -fins al moment- companyes i menystenint l’esforç que club i tècnics de l’equip han fet, durant quasi dues temporades, sostenint econòmicament la seva presència en l’equip i fent-se càrrec dels trasllats d’ambdues, tant els dies d’entrenament com pels partits.
A les noies poc se’ls hi pot dir si és que no han sabut ser agraïdes i han decidit fer-li el joc a qui ha maniobrat en la negror, fora de qualsevol ètica esportiva, per endur-se jugadores d’un club després de disputar un amistós al que se’ls havia convidat. D’Això se’n diu abús de confiança i comportament vergonyós, absolutament indecorós.
Aquí podria dir allò de que hi ha senyors, homes, homenets i cagamandurries, però, vista la situació, el que em ve al cap, és aquella altra dita que diu que de senyor i de porc se’n ha de venir de mena. I el que ens han fet és tota una porcada (al meu entendre).
Així que, no ens va quedar una altra opció que tornar a començar i intentar composar les restes del Femení Juvenil-Cadet per poder afrontar el primer partit, comptant només amb 13 jugadores.
Com que els problemes venen de tres en tres, una malaltia i un compromís ineludible ens feia perdre dues noies més el mateix dissabte pel matí. 11 jugadores justes pel partit.
Aquest que ara ve, va ser el tercer problema. Ens tocava debutar contra un dels “cocos”, la UE. Viladecans, que venia amb 17 jugadores i ens va fer un repàs.
Positiu: Sobrevisquem. Cal que totes entenguin que trobarem equips contra els que podrem competir i equips que són d’una altra galàxia comparades amb nosaltres (en el futbol femení les diferències són força més bèsties que en el futbol masculí, tenir un parell de noies amb nivell potser determinant, no tenir-les una dificultat afegida).
Continuarem treballant, uns fora del camp i altres (entrenadors i noies) dins el terreny de joc. Treballarem per incorporar més noies, per a que aconsegueixin un nivell mínim el més aviat possible i per a que, les que el tenen, el millorin i facin un salt qualitatiu.
Fugirem de pressions gratuïtes i evitarem caure en la tirania dels resultats. El més important és prendre consciència del nostres nivell i anar millorant poc a poc, perseverant, amb constància.
I tot això ho hem de fer divertint-nos amb el joc i gaudint amb les companyes.
D’Això parlarem dimarts en la prèvia de l’entrenament, parlarem de treballar, de millorar, de divertir-nos i de gaudir-ne. Que no és poc!
No, de competir no en parlarem. Encara no toca!
Salut i Femení.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada